Imprimir

Enviar el document

Tornar

 

España frente al cambio de reglas contables en la UE para los intangibles

En els darrers temps, la funció de producció que coneixíem s'està transformant en un nou model en el que determinats factors intangibles, fins fa no molt considerats secundaris, adquireixen cada cop major importància per a l'èxit empresarial. Aspectes que, com la capacitat de l'organització per innovar i llançar nous productes i serveis al mercat, la reputació i la imatge, l'habilitat per configurar un esquema de relacions estables amb clients i proveïdors, el capital intel·lectual, o la motivació dels empleats, deriven del factor humà.

Malgrat la seva evident capacitat per aportar avantatges competitius de gran valor, els intangibles són matèria de discussió atès que la seva avaluació en termes econòmics és summament complexa. En efecte, la comptabilitat tradicional no disposa de les eines precises per calibrar aspectes que depenen, al menys en part, de variables subjectives com el talent o les emocions.

En aquest cas es troba el disseny; una disciplina que, a més d'aportar metodologies d'anticipació per al desenvolupament de nous conceptes i processos ordenats per a la gestió de projectes, és capaç d'incorporar el factor emocional a través de recursos materials o una determinada estètica, sempre de forma coherent amb l'estratègia de l'empresa i l'objectiu del projecte. El plus de creativitat que agrega el disseny al llarg de tot el procés no pot valorar-se solament d'acord amb la despesa realitzada, sinó que forma part d'aquells intangibles que insisteixen a escapolir-se de les normes de comptabilitat a l'ús.

La correcta apreciació del valor dels intangibles en el mercat tindrà, sens dubte, repercussions importants per al disseny. Un adequat tractament comptable i fiscal dels intangibles pot representar un estímul perquè les empreses inverteixin més en ells i, en conseqüència, contribuir a l'enfortiment del sector productiu de serveis de disseny, el potencial de creixement del qual en el nostre país és evident.

El dret comptable espanyol, per tant, ha de preparar-se per a aquelles reformes que garanteixen la mesura i consideració dels actius intangibles de les empreses, alineant-se amb les interpretacions més avançades en l'ús de les NIC en la resta de membres de la Unió Europea, i prevenir així la deslocalització d'aquestes activitats creatives que avui dia -i cada cop més- contribueixen decisivament a la innovació.

Autor: Eusebi Nomen, director de la Càtedra ESADE d'Anàlisi d'Actius Intangibles.
Pròleg: Xènia Viladàs Jené, consellera delegada de DDI, Sociedad Estatal para el Desarrollo del Diseño y la Innovación
© Editat per l'Instituto de Análisis de Intangibles i la Sociedad Estatal para el Desarrollo del Diseño y la Innovación DDI.
Any publicació: Juliol 2005


Estudi publicat pel Instituto de Análisis Intangibles i el DDI, 2005.